JO HE LLEGIT EL “ALL STAR: BATMAN Y ROBIN” DE FRANK MILLER I JIM LEE

Per Mr. Crema Cremada

(CAPITOL 1)

Ara vos contarem una història molt bonica...

Si fa uns dies Miquel Coll ens va relatar la grata sorpresa què es va endur al veure entre les novetats el “llibraco” de Kirby, a més de la satisfacció d'haver invertit els 50 euros més ben pagats dels darrers anys. Jo us relataré un cas semblant que em va succeir amb un altre “totxo”.

Quan van arribar a Norma allà pel mes de Maig les tant esperades novetats del Saló del Còmic de Barcelona, vaig agafar la meva Vespa i a tota velocitat vaig creuar el laberint en el que s'han convertit els carrers de Ciutat fins arribar a “L'univers del còmic”. Allà m'esperava el Joan Miquel amb la seva típica expressió “Uep, com va Mr Crema Cremada...”, escopint tot seguit...“Joder, no podías esperar más, aquí las tienes por fin... El Madman de Allred..., El Joker de Azarello..., El Superman All-Star de Morrison... y el All-Star:Batman y Robin de Miller y Lee”. No m'ho podia creure el que estava veient! Jo, què vaig créixer amb els còmics de la Patrulla-X de Jim Lee, i que a més (encara que semble conya, és cert) el primer tebeo que em va comprar el meu pare a “Futurama” allà en la Capital del Túria quan jo encara era un monyaco va ser el ultra-flipant “Batman: El Regreso del Señor de la Noche”. Així que per fi tenia entre les mans una obra en la que tot friki ha somiat alguna vegada... el All-Star:Batman y Robin de Frank Miller y Jim Lee!!!, això era “la hostia”.

La meva neurona (sí, ja ho sé, tan sols ha sobreviscut una després d'una vida dedicada a la lectura de còmics) feia palmes, com li fa palmes el potorro a una adolescent al veure pentinar-se als JONAS BROTHERS dels collons. Bé, seguim, com anava dient “despistada” (és així com l'anomene) va organitzar una festa dintre del meu cos. Estava en èxtasi, “Una fiesta de sensaciones invadía mi cuerpo” (semblant al que et succeïx quan et llaves la cabellera amb HERBAL ESSENCES), les mans em suaven i no m'atrevia a agafar aquella obra mestra per no fer-la mal bé (encara que PlanetadeAgostini ja s'ha preocupat per eixes coses i ens obsequiat amb una edició en tapa dura, més cara això sí, per evitar desastres).

El que tenia davant de mi era una delicatessen parida en la ment d'algun erudit. Des de a les hores “despistada” no deixava de fer-me una pregunta...Qui? Qui ha pogut orquestrar una obra mestra d'aquesta magnitud? Qui ha tingut la genial idea d'ajuntar a dos dels pesos pesats dintre de de la indústria dels còmic? Qui ha pogut posar d'acord a dos dels autors més respectats i més creatius de la indústria per fer tal joia? I es que cal destacar, per nomenar alguna cosa, el “Batman: Year One”, el “Daredevil”, el “Hard Boiled”, el “300” o el “Give Me Liberty” de Miller, i l'empremta que ha deixat Jim Lee en col·leccions com ara els “X-men”, el “Punisher” o “Alpha Flight”. Com ja us he dit, estan fets uns cracks mediàtics (aquests sí que venen samarretes i no els del Reial Madriz).

Quan “despistada” va decidir tornar a la realitat i deixar de tocar-me els collons, la meva ment va poder reaccionar i amb una boca plena de babes tan sols poder vaig dir una frase...”Me lo llevo, la cuenta por favor”. Al què va respondre Joan Miquel “¿efectivo o tarjeta?” i jo ja sense forces per l'emoció i tot tremolós vaig dir “¡Cómo te de la gana!, pero cóbrame de una puta vez, joder”. I així, “raudo y veloz” el llibreter va accedir a realitzar l'operació. Tot seguit vaig tornar cap a casa a lloms de la meva motocicleta expectant per llegir el All-Star:Batman y Robin de Frank Miller y Jim Lee.

Ja en ca meva em vaig disposar a guardar la joia en una borsa anti-àcid mentre esperava a que arribara una nova poltrona amb massatjador que vaig comprar per l'ocasió al IKEA. Després de passar unes hores muntant “el trono del rey” (cony, hi ha que fer un puto curset de bricomanía per muntar aquestes coses) em vaig fer preparar una orxata granitzada amb fartons (del Mercadona que es molt bona), em vaig ficar uns taps a les orelles importats des de la Xina per no escoltar cap tipus de renou i em vaig enfundar un guants de plàstic anti-pols i anti-taques comprats a l'EBAY on un tipus molt estrany m'afirmava que estaven construïts a la Nasa per llegir còmics i no tacar-los a l'espai (fill de puta, ja podien ser bons, vaig pagar per ells 99 dòlars, encara que ara que ho pense, són molt semblants als que hi han a la secció de fruita i verdura del MERCADONA). I així, després d'haver fer el ritual previ em vaig disposar a llegir LA GRAN OBRA, la que estava cridada a ser LA JOIA DE LA CORONA de la meva col·lecció de còmics.

Continuarà...