Els Saïmkillers estavem reunits com sempre al voltant d'uns cafetons (ejem, rebentats) quan, de sobte, vàrem notar una presència estranya als nostres clotells. Era la típica sensació que hom té de que l'estan mirant fixament. Engorilats i amb el puny estret, ens aixecarem per veure qui era el valent que perturbava la nostra partideta de cartes i... quina sorpresa!
La primera vegada que el vèrem, vam dir "què fa Esther Cañadas a la nostra seu?!", però aviat reconeguèrem a E.T., el ninot de l'espai que tant ens va fer plorar als vuitanta.
El tio ens va contar que estava fins els pebrots de n'Elliot i que s'avorria mortalment de tanta bici volant amunt i avall, i de disfressar-se de fantasma. Deia que volia emocions noves i que per això havia viatjat per gaudir del Festivalucho.
Una vegada tranquilitzats, el convidàrem a unes herbes i ens espantàrem quan va començar a estirar el coll i a dir parides sobre ca seva i un telèfon mòbil, paraules que no enteníem. Cada vegada es fiacava més vermell i el seu dit brillava com la lava. Acabàrem a Gomila ballant un pogo i jurant amistat eterna amb el nostre gran amic espacial i espacial. E.T.: benvingut al terror terrícola!
2 comentarios:
CHE QUÈ BÓ!!!!!
La meva dona i jo ens hem partit de riure!! Enhorabona!!
Gag en "Aterriza como puedas":
Plano de una cabina telefónica para minusválidos. Por el borde izquierdo de la pantalla aparece la mano de E.T. descolgando el teléfono y diciendo:
"Llamar a casa, llamar a casa".
A continuación, la operadora, muy amablemente, responde a nuestro macrocéfalo amigo:
"Depósite seis millones de dólares para los primeros tres minutos".
Acto seguido, la mano de E.T. cuelga el teléfono y desaparece de cuadro.
Publicar un comentario