Al dia següent -després de la farra còsmica amb E.T.- els Saïmkillers s'arrossegaven pel terra de la seva base secreta com el caos reptant que va imaginar el geni H. P. Lovecraft. Per superar la ressaca, decidiren descansar i posar una pel·lícula típica del Festivalucho: "Aullidos". Malgrat que el Saïmkillers són homes entrenats per enfrontar-se a qualsevol situació de perill, tremolaven com a nines en veure les transformacions de l'home llop a la pantalla.
Mentre tots tres es posaven a la vegada el palmell de la mà davant dels ulls per ocultar les escenes més terrorífiques d'aquesta joia de la licantropia, sentiren un renou. Mr. Crema Cremada agafà una torxa i s'endinsà per un passadís. Passaren 10 minuts i el senyor Crema no tornava. Mort de por, Mr. Tallades fou el següent en fer-se el mascle i es llevà el seu cinturó de campió de lluita lliure per mesclar-se enmig de la foscor. El rellotge va deixar passar 15 minuts llargs com un dia sense internet, i Mr. Cabell d'Àngel decidí entrar en acció.
En voltar una cantonada del laberíntic edifici, Mr. Cabell es donà l'ensurt de la seva vida. Una ombra gegant avançava cap els seus dos companys a l'habitació propera. El terror que sentia era més viu que mai, però tingué forces per entrar-hi i... es trobà als dos jugant amb un moix!! El moixet de raça alienígena es deia Duni i els va comunicar que va venir del planeta Arrakis tot d'una que va sabre de l'existència del Festivalucho.
Emocionats, cridaren a E.T. i tots cinc tornaren anar de gresca fins les vuit del matí. Quines farres les es foten els Saïmkillers i els seus nous amics!
No hay comentarios:
Publicar un comentario