Encara record com si fos ahir el dia en el qual els Saïmkillers es trobaren per primer cop als passadissos d'un videoclub de barriada fa ara més de vint anys. Tots tres anaven a agafar la mateixa pel·lícula a la vegada. Tres mans inquietes es disputaven aquella cinta. Es tractava de Phenomena, obra mestra del gènere giallo. Al principi es miraren amb cara de pomes agres, però després començaren a parlar de les virtuts de Dario Argento, el director. Poc a poc, es feren amics i instauren aquella tradició de reunir-se setmanalment als corredors d'aquell vell videoclub. Allà aprengueren tot el que saben del terror i prengueren nota de com combatre els monstres, vampirs, zombis i altres males herbes. Podríem dir que gràcies als cada vegada menys nombrosos videoclubs l'Humanitat està segura dels atacs dels dimonis. Sense ells, els Saïmkillers avui no existirien, ni el Festivalucho. Amb qui jugaria a bàsquet l'Home Alt? Què faria Duni perdut a l'avorriment intergalàcitc? Fins aquí el nostre homenatge a aquells temples de saviesa que eren i són els videoclubs!
